Vivim en una ciutat que s’afoga en les contradiccions. Mentre hi ha gent que es queda sense casa, Barcelona té més de vuitanta mil habitatges buits; mentre hi ha gent que passa fam, a Barcelona es llença una tercera part dels aliments que es produeixen; mentre l’aire que respirem cada cop és més brut i irrespirable, a Barcelona no es fan parcs ni espais verds sinó places de ciment; i mentre els col·lectius del barri passem penes i treballs per trobar espais on reunir-nos, Barcelona i en concret el nostre barri, l’Eixample, és ple de locals buits i abandonats. Com l’espai del carrer Urgell 98 on fins recentment no s’hi criava més que pols.

Vivim en un barri on ningú coneix ningú, fet i dissenyat per separar les persones en lloc d’ajuntar-les, un barri disseccionat per l’asfalt i els cotxes, creat intencionadament per generar individualisme i desconfiança, impedir el teixit veïnal i aïllar les persones a les seves pròpies cases, un barri on l’espai públic ja no és públic, sinó una mera zona de pas com el corredor d’un aeroport, un barri que no ens acull sinó que ens abandona en el núvol de l’anonimat i ens fa més vulnerables, indefensos, tristos.

Per tot això, i molt més, nosaltres diem prou. I ho fem amb la creació de l’Ateneu l’Entrebanc.

Què és l’Ateneu l’Entrebanc?

L’Ateneu l’Entrebanc es concep com un espai social, cultural i polític encarat a la lluita veïnal. Es tracta d’un punt de trobada de veïnes i veïns, un espai alliberat per a moviments socials, associacions i assemblees vàries que volen col·laborar en l’espai. En aquest sentit, és un espai obert i inclusiu, on tenen cabuda tota mena de sensibilitats, activitats, ideologies i edats, amb l’horitzontalitat i l’autogestió com a base.

L’objectiu és crear i alimentar la xarxa veïnal i el suport mutu. Al mateix temps que donar cabuda a les iniciatives que ens motiven i inquieten com a veïns. Seguint aquesta línia, no es concep ni com a bar ni com a habitatge, sinó com a punt d’encontre de la lluita social, tant des del punt de vista organitzatiu, didàctic i lúdic. La forma i els continguts els construïm entre totes, suplint les nostres necessitats des de la base, cercant alternatives basades en les persones i el respecte a la natura

Per què un banc?

D’ençà que va començar la crisi, farà sis anys, l’estat espanyol ha donat a fons perdut 21.000 milions d’euros a diferents entitats bancàries. Les mateixes entitats que van provocar la crisi i segueixen promovent la misèria social que ens envolta i s’agreuja dia rere dia. D’aquests milers de milions d’euros públics, el Banc Mare Nostrum, un conglomerat de bancs a punt de fer fallida i propietari d’Urgell 98, va rebre 915 milions d’euros, que representa un 4,3% del total. Mentrestant, en aquest mateix període s’han retallat 7.000 milions euros en sanitat i 3.000 milions d’euros en educació. Mentre ens deien que no hi havia diners, que vivíem per sobre de les nostres possibilitats.
Quan l’estat no soluciona els problemes dels ciutadans, sinó que ens perjudica per beneficiar els bancs, no ens queda cap altre remei que actuar com a persones per canviar la realitat. És per això que l’expropiació bancària ens ha de servir per tornar al poble el que és del poble. Un espai abandonat per un banc que ha rebut diners públics només se’l pot concebre com un espai públic a l’abast de tothom. Un espai recuperat, per alliberar-nos de l’esclavatge del capitalisme i autoorganitzar-nos. Un espai social, on trobar-nos en aquest barri distant i solitari. És per aquest motiu que aquest espai l’hem de gestionar i treure-li profit entre totes.

Com funciona l’espai?

Com que es tracta d’un espai obert, la seva gestió es durà a terme entre tots i totes. Si no tens clara qualsevol cosa, pregunta a algú que porti més temps a l’espai. Les diverses explicacions, necessitats i feines a fer es troben arreu del local.

Qualsevol pot fer la feina que més li aporti i pot presentar-se al taller que més li agradi, l’únic requisit és donar allò que es vol rebre. Si tots participem tant de la nostre presència a les activitats com de l’elaboració d’aquestes i la gestió de l’espai, facilitarem el dinamisme de l’Ateneu. Les decisions les prendrem en Assemblea i tothom qui vulgui hi pot assistir.

Com que considerem que l’economia hauria d’estar al servei de les persones i no a la inversa, intentarem funcionar sense diners en la mesura del possible. Tot i això, hi ha materials que no podem produir ni aconseguir a través d’una xarxa d’intercanvi i per tant, en moments donats, la solidaritat econòmica mantindrà alguns projectes vius.

Benvingudes i fins sempre!

Ateneu L’Entrebanc