EntreBarris, som una xarxa de col·lectius i associacions veïnals de diversos barris que s’oposa frontalment a la turistificació que viu la ciutat de València. En aquest context, reivindiquem el dret a la ciutat dels veïns i veïnes així com demandem accions que asseguren l’accés a l’habitatge i la permanència en la mateixa.

Proposem els següents 5 punts de mínims per començar a revertir l’encariment de l’habitatge i fer de València una ciutat habitable.

1. Regulació restrictiva dels establiments turístics per barris i en perspectiva de ciutat amb la finalitat de permetre la permanència del veïnat en la zona. En alguns barris de la ciutat s’han de prendre mesures concretes, com declarar-los zones turísticament saturades, per evitar l’expulsió del veïnat o la implantació de ràtios per regular els apartaments turístics en la zona.

2. Parc d’habitatge públic. Proposem la creació d’un règim de lloguer o a preus assequibles sempre per baix del preu de mercat per ajudar a les persones amb menys recursos econòmics. Per aquest parc d’habitatge públic s’haurien d’aprofitar les vivendes públiques en mans de l’Ajuntament de València així com aquelles en mans d’entitats financeres que hagen sigut rescatades en diners públics.

3. Establiment del preu de lloguer. Considerem fonamental introduir mecanismes de fixació de límits públics als lloguers, d’acord als m2 de la vivenda i els ingressos del veïnat, mitjançant formes de participació comunitària i decisió col·lectiva. Alhora, aquestes mesures deuen preveure i atendre a formes de control dels pagaments en negre de lloguers.

4. Ni desnonaments ni desallotjaments. L’administració ha de posar en marxa tots els mecanismes possibles per impedir que continue quedant gent sense casa i cases buides en mans de grans propietaris que esperen el millor moment per a especular. Al mateix temps, exigim la despenalització de l’ocupació i demanem l’aturada dels desallotjaments.

5. Cooperatives d’habitatge. Defensem la figura de la propietat comunitària per tal de donar resposta a les necessitats actuals de les persones, i posar al centre la vida. S’han d’impulsar polítiques que busquen la gestió col·lectiva dels habitatges actuals, que contemplen altres models de tinences, com poden ser els models cooperatius.