L'okupació de llocs abandonats per a l'autogestió de les nostres vides és una realitat des de fa més de dues dècades a Barcelona. Així s'ha donat resposta a la necessitat d'espais socials i a la manca d'habitatge accessible a les ciutats. En el darrer any, i com d'altres vegades, estem vivint una onada de repressió dels nostres projectes: Centres Socials Okupats com La Clandestina, la REA, l'Ateneu la Pua... i habitatges com Ca La Trava, el Kubo, la Kantonada, Montmany 3... han estat desallotjats. El Banc Expropiat, Kan Kolmo, l'Àgora Juan Andrñes, La Protestona, La Teixidora, Puntales, La Llamborda, Kasablanka... es troben sota amenaça de desallotjament.

D'ençà 2015 hi ha hagut canvis en les lleis de l'estat espanyol: l'aprovació de la llei mordassa, les reformes del codi penal, la llei d'enjudiciament civil i l'administrativa. Aquestes afecten directa o indirectament a l'okupació i a la possibilitat de romandre al lloc on vius i defensar-te. D'altra banda, s'han extès els desallotjaments extrajudicials i la contractació d'empreses de matons – com Desokupa- per part de propietaris que, amb la complicitat dels cossos de seguretat, mossos i urbana, desallotgen espais amb mètodes intimidatoris. Sota aquest panorama no hem de desatendre el ressorgiment del feixisme, especialment als barris perifèrics.

Hem vist com la repressió s'intensifica. Han incrementat els efectius policials i el seu arsenal, el control social és cada cop més sofisticat, i els carrers i places han estat presos pels uniformats i armats defensors de la llei i l'ordre.

Tot i la xerrameca institucional de "l'ajuntament del canvi" a la ciutat cada cop hi ha més desigualtats de poder i econòmiques i accedir a un habitatge és tota una gesta. Els barris es posen en mans de promotors immobiliaris que especulen gràcies a l'increment del turisme i la gentrificació, mentre els bancs s'enriqueixen i són protegits pel poder judicial. Alhora, aquest ajuntament ha provat d'assimilar alguns projectes okupats, cooptant-los, comprant-los, fet que debilita i controla la capactitat de resposta davant la repressió.

El sistema segueix defensant als hereus de la terra i criminalitzant a les desheretades. No només a Barcelona, on la voracitat de la metròpoli intensifica els processos. Tenim molt presents projectes d'okupació rural, que aposten per reconstruir pobles abandonats o donar-li vida a noves terres on viure-hi de forma autogestionada. En la seva mera existència suposen una amenaça pel model capitalista i són colpejats des d'instàncies judicials, policials i polítiques -com va quedar palès amb la sentència judicial al poble okupat de Fraguas-.

Sabem que aquesta és l'estructura actual i no ens en sentim víctimes perquè no volem delegar la nostra vida en ella. Creiem en el poder que tenim quan ens organitzem contra i al marge del capitalisme i les jerarquies. Creiem en l'acció directa i no l'acció mediada pels polítics professionals. Aquests formen part d'elits que monopolitzen el paper d'intermediàries entre les nostres vides i les nostres necessitats, les quals ni les coneixen ni els importen.

L'okupació és una eina que ens permet autoorganitzar-nos per donar resposta d'una manera horitzontal a les nostres problemàtiques. Necessitem casa, la prenem; necessitem un local per activitats socials, l'habilitem; necessitem coneixements, ens formem... Perquè l'okupació té una força tremenda: com a element de transformació de les relacions socials, com a espai d'intervenció i dinamització política local i com a eina d'oposició als processos especulatius... i a tot allò que ens oprimeix. A Barcelona, paral·lelament a les okupacions, sempre hi ha hagut espais legals o més estables amb els quals es comparteixen valors o practiques, aquells que allotgen una editorial o una ràdio, un espai de salut o criança, un taller artesanal o una cooperativa... De la mateixa manera, els CSO's de la ciutat són espais on s'han teixit moltes altres lluites socials, com la lluita obrera, el transfeminisme, l'ecologisme, les lluites indígenes, de les persones preses...

Davant de la repressió judicial i policial i la manipulació mediàtica, enfortim les aliances i les xarxes de suport mutu basades en la solidaritat. Davant dels desallotjaments, sentim la necessitat de sortir al carrer, trobar-nos, expressar la ràbia i senyalar els responsables. Enfrontem les immobiliàries, els bancs, les administracions, els propietaris que especulen amb els habitatges. Les cases estan per habitar-les.

Ens veiem als carrers.

Ca La Trava ens unim a la convocatoria de la Manifestació per l'Okupació aquest dissabte 1 de Desembre a les 19h a Pl. Universitat

🔥 𝗡𝗢 𝗛𝗘𝗠 𝗘𝗦𝗧𝗔𝗧 𝗔𝗠𝗔𝗚𝗔𝗗𝗘𝗦, 𝗛𝗘𝗠 𝗘𝗦𝗧𝗔𝗧 𝗖𝗢𝗡𝗦𝗣𝗜𝗥𝗔𝗡𝗧 🔥

El dia 1 de Desembre sortirem als carrers en defensa de l'Okupació.

Ja fa més d’un mes del desallotjament de Ca La Trava i han sigut moltes les mostres d’interès al voltant de la nostra activitat; el conflicte no ha mort, Ca La Trava no ha acabat!

El dia després del desallotjament vam convocar una segona manifestació, la policia va militaritzar el barri i vam haver de desconvocar, es creien que havien vençut però res més lluny de la realitat. No hem estat amagades, hem estat conspirant.

Sempre hem defensat que la nostra lluita no és només per la nostre llar i contra La Llave de Oro, és un conflicte col·lectiu contra els especuladors i la propietat privada, que precaritzen la nostra vida i ens expulsen dels nostres espais.

Davant l’embat de l’estat defensant la propietat privada, tenim clar que no ens podem arronsar i que cal una resposta ferma als carrers. No només és Ca La Trava, són desenes de cases i centres desallotjats, en data oberta o en perill de desallotjament. Per tot això, hem decidit unir-nos i sortir als carrers per omplir-los de lluita en defensa de l’Okupació.

Si com nosaltres et vas quedar amb ganes de més, de continuar lluitant, prepara’t per fer trontollar els carrers el dia 1 de desembre. No ens podem permetre recular, és el moment de passar a l’ofensiva; deixem de pagar els lloguers, okupem els pisos buits, sortim i plantem cara a l’especulació i la gentrificació.

ARA MÉS QUE MAI, OKUPA TU TAMBÉ!