L’exposició repassa l’obre de l’artista i es podrà veure fins el proper 25 de novembre
Rosa Torres (València, 1948) és una reconeguda artista que va estudiar Belles Arts a l’escola de Sant Carles de València. A finals dels anys seixanta i a principis dels setanta va entrar en contacte amb les avantguardes valencianes, va ser en aquesta època que va col·laborar amb l’Equip Crònica i va començar a exposar a la Galería Sen de Madrid, amb qui hi va treballar gairebé cinquanta anys. Des del 1970 ha realitzat més de setanta exposicions individuals a galeries privades i institucions. D’esperit avantguardista, no va seguir el camí de l’art de la crítica social sinó un de més trencador i innovador, en comptes de donar importància al tema Torres dóna tot el pes al color.
‘El color no dóna sentit a l’obra de Rosa Torres, sinó que el color és l’obra’, explica el crític i comissari Francesc Miralles. I és que el color en l’obra de Torres marca l’estructura compositiva. Els seus quadres es caracteritzen en el primer impacte per les enèrgiques línies negres entre els colors verds, vermells, blaus…que ens mostren la seva geografia particular: les seves visions del Penyagolosa, el seu apropament a la Mediterrània…i en altres ocasions ens apropa als quadres històrics, als mites i llegendes clàssics. Miralles afegeix que per l’artista, igual que Matisse, ‘el color té el protagonisme total. Torres ha seguit un procés creatiu personal desenvolupant la majoria de teories del color establertes al segle XX per bé que ella no n’ha seguit cap, sinó que les ha intuïdes. ‘És aquí on Torres es consolida com una de les pintores més singulars i revolucionàries que tenim’.