Cinefòrum: Projecció de “Kafka” (1991) de Steven Soderbergh

Friday, 31 March

Cinefòrum: Projecció de “Kafka” (1991) de Steven Soderbergh

Short url: 

https://squ.at/r/2vwj

«Kakfa», de Steven Soderbergh. Guió: Lem Dobbs. Int.: Jeremy Irons (Kafka), Theresa Russell (Gabriela), Joel Grey (Burgel), Ian Holm (doctor Murnau), Armin Mueller-Stahl (inspector Grubach), Alec Guinness (cap de personal). EUA, 1991.

RESUM
No veiem Kafka assegut davant la màquina d’escriure, sinó relacionant-se amb els anarquistes de Praga. Es tracta de «l’episodi anarquista» de la vida de l’escriptor, abans de la creació literària.

KAFKA, L’ANARQUISTA DE PRAGA
Molts professors de literatura presenten l’obra de Kafka embolcallada d’una boira estrambòtica i fan un retrat del seu autor en què transformen Kafka en el Lovecraft de Praga: un escriptor que vivia tancat dins la peixera de l’art i que abocava en el paper les al·lucinacions i els fantasmes sortits de la seva fantasia. És una interpretació que no s’aguanta per enlloc. Kafka no es girava d’esquena al món que l’envoltava, sinó que tocava de peus a terra i captava la realitat del seu temps. «”El món de Kafka”, el de la seva literatura, no és cap món de somni, sinó precisament el de la seva experiència, en bona part, professional», escriu Gabriel Ferrater en el pròleg a la traducció catalana d’«El procés» (edicions Proa, p. 14).
El guionista Lem Dobbs i Soderbergh presenten el Kafka que va existir de debò a Praga, que treballava en una companyia «d’assegurances obreres contra els accidents» i que es relacionava amb els anarquistes. No es tracta, però, d’una biografia amb vocació documental ni adapta una obra de Kafka, sinó que és una exploració sobre l’univers literari de Kafka, sobre l’origen dels seus temes. Una investigació en forma de ficció: Kafka viu uns fets misteriosos que més endavant es reflectiran a la seva obra. Dobbs i Soderbergh adopten un plantejament molt original: construeixen un «thriller» (pel·lícula d’intriga) amb Kafka i els anarquistes de Praga com a protagonistes.
Hi veiem, doncs, l’escriptor abans de la creació literària. Tot això coincideix amb el que sabem de la seva vida. «L’interès de l’episodi anarquista de la biografia de Kafka (1909-1912) és que ens ofereix una de les claus més aclaridores per a la interpretació de la seva obra, en particular dels escrits a partir de l’any 1912», escriu Michael Löwy a l’article «Franz Kafka i el socialisme llibertari». Löwy detalla l’interès de Kafka per les idees llibertàries, la presència assídua de l’escriptor a les reunions dels cercles anarquistes de Praga i les seves lectures dels autors àcrates (Bakunin, Kropotkin, Reclus…). El 1909 va participar en una manifestació contra l’execució de Ferrer i Guàrdia. Löwy també analitza la inspiració llibertària de les novel·les de Kafka: «Amèrica», «El procés», «El castell» i «A la colònia penitenciària». L’article de Löwy a la xarxa només l’hem pogut pescar en francès i en italià.
Si Soderbergh il·lustra «l’episodi anarquista» de la vida de Kafka de la millor manera possible, o no, això és una qüestió oberta al debat. D’altra banda, a alguns crítics no els va acabar de fer el pes la segona part de la pel·lícula. Tant se val. El seu mèrit principal és que presenta en pantalla gran i sense embuts uns fets cabdals per a entendre l’obra de Kafka.

ACTORS EN PLENA FORMA
Steven Soderbergh, el 1989, guanya la Palma d’Or de Cannes amb «Sexe, mentides i cintes de vídeo». No té ganes de continuar en la línia de la comèdia intimista, sinó que vol rodar una pel·lícula ben diferent i es decideix per «Kafka». Després vindrà una trajectòria bastant irregular. Cal remarcar que les dues millors pel·lícules que ha fet, «Kafka» i «El falcó anglès» (1999), tenen el mateix guionista: Lem Dobbs.
La interpretació de Jeremy Irons a «Kafka» és el punt culminant de la seva carrera en aquells anys. Actor típicament anglès, procedent del món del teatre, fa un salt qualitatiu amb «Inseparables» de David Cronenberg (1988), on interpreta dos papers alhora (uns germans bessons). El 1991 rep l’Oscar al millor actor per «El misteri Von Bülow» de Barbet Schroeder. Jeremy Irons havia posat el llistó molt alt, semblava impossible que pogués anar més enllà, però amb el personatge de Kafka ultrapassa tots els límits i s’hi llueix de debò.
També Theresa Russell es trobava en plena forma. El 1987 havia protagonitzat «La viuda negra», de Bob Rafelson, amb Debra Winger i Sami Frey.
El resultat és una de les millors pel·lícules en la trajectòria tant de Soderbergh com d’alguns dels actors que hi surten.

La ressenya de La Butaca
http://www.labutaca.net/films/3/kafka.htm

L’article de Michael Löwy en francès
http://refractions.plusloin.org/spip.php?article345

L’article de Michael Löwy en italià
http://refractions.plusloin.org/spip.php?article467&lang=es

Date & Time: 

Friday, 31 March, 2017 - 19:00

Category: 

  • film

email: 

L’Ateneu Llibertari a Gràcia sorgeix des d’un grup de gent nombrós i heterogeni, veïnes que davant la necessitat d’un espai llibertari comú de convi­vencia, aprenentatge, pensament crític i transformació, ens organitzem per poder dur a terme un projecte que pretén instal·lar una alternativa, real

categories: 

  • book shop/info shop/library / course/workshop / discussion/presentation / exhibition / film / food / meeting

opening times: 

Dilluns
19h, classes d’anglès nivell bàsic.
18h30-20h30 Secretaria de l’ateneu
17 a 21 h Biblioteca Col.lectiva La Malcriá
19-20h Taller informàtic lliure «4 gatos»

Dimecres
19-20h30 Classe de català
19h, cada 15 dies, Grup de cultura
19h, cada 15 dies, Assamblea Ateneu

Divendres
20h, cada 15 dies, Reunió d'antipsiquiatria