Cos i màquina es confronten a escena: pantalles sobre cossos, tecnologia i gènere cyborg. Una reflexió crítica sobre l’era de les pantalles i la identitat digital
“Esta es una pieza fallida que lleva a ningún lugar”, diu David Fernández. Després de set anys tocant música al carrer i allunyat dels teatres, Fernández decideix tornar a escena amb un treball futurista sobre la identitat digital, la tecnologia i el cos que no s’ha arribat a estrenar fins ara al TNT, després de la negativa de nombrosos festivals i teatres.
David Fernández, la ballarina Maureen Lopez, membre de la companyia de dansa Sasha Waltz a Berlín, i el robot P4qui7o s’endinsaran finalment en un terreny deformat, caòtic i sense límits, posant en risc el futur d’aquesta peça que volen tirar endavant (i el seu propi).
Cada dia ens identifiquem més amb la nostra identitat digital i la total pantallització de la realitat ja és un fet. Els “dispositius intel·ligents” estan per tot arreu i la tecnologia està redefinint el nostre sentit de la identitat a l’hora que modifica significats i costums. No future Yes planteja la relació actual existent entre cos i tecnologia, mostra com la nostra forma de comunicar-nos ha canviat radicalment i denota la necessitat que el teatre en reflexioni de forma crítica.
La peça proposa la ficció d’una identitat hiperconnectada, que està dotada de capacitat per definir el seu propi gènere, raça o edat confrontant l’essencial de la condició humana a l’essencial de la tecnologia i les noves possibilitats que aquesta ens brinda. La unió entre organisme i màquina – el cyborg- replanteja aquests límits entre cos i tecnologia.