Dissabte 18 de febrer a les 18:30h acollim l’inici de les Jornades Contra al Mobile World Congress amb el debat sobre Dominació laboral al capitalisme digital.

Hi intervindran:

-Missatgeres de Deliveroo
-Participants en l’Assemblea de missatgers dels anys 80 (els qui guanyaren la relació laboral).
-Treballadors de Movistar
-Treballadors de HP
-Treballadores d’INDRA
-Participants en el conflicte del telemàrqueting.
-Treballadors de subcontracta d’Informàtica del Corte Ingès, CTTI.
-Sector del taxi.
-Especialista en jurídica.

Consistirà en intervencions curtes de cada un (no més de 10 minuts, si pot ser menys) i desprès un debat.

Des de tots els fronts (catedràtics, executius, governants, educadors sindicalistes dominats…) ens estan advertint d’un canvi global que se’ns ve a sobre… la desaparició de milions de llocs de treball “no qualificats”. Aquesta catàstrofe laboral s’ha de produir (o aconseguir) gràcies al big data, a la intel·ligència artificial, la fabricació per adició (impressió 3D), la nanotecnologia i a l’internet industrial de les coses (2IoT), es tracta de l’economia 4.0 o de la fabricació 4.0, on el 4 fa referència a una suposada quarta revolució industrial.
Només a Europa, entre els treballadors de “coll blanc” s’han de produir la desaparició de 7 milions de llocs de treball, els “llocs especialitzats” generats seran sols de 2 milions. En el cas de la fabricació la situació és semblant, especialment allà on està concentrada, als països emergents, així FOXCONN (la empresa més gran del mon amb 1,3 milions d’emprats) a iniciat un procés de robotització molt ambiciós que pretenia tenir 1 milió de robots operatius per 2014, el pla va endarrerit, però va en camí.

Arreu del mon l’anomenada “economia col·laborativa” (economia de la submissió) guanya posicions i mou ja molt per sobre dels 2.8 bilions, molt especial en el sector de serveis. Es ven com col·laboració el que sols és dominació i explotació.
Tot això no seria possible sense les tecnologies de la mobilitat, la mobilitat ha deixat de ser un tema de comunicació (telèfons més de 7 bilions de connexions de telèfon mòbil). La mobilitat és també imprescindible per l’Internet de les Coses (indispensable per la “economia 4.0”) i que ara mateix suposa 8,4 bilions de connexions.

El treball al capitalisme digital no és:
-Innovador.
-Creatiu i motivador.
-No dona el poder als treballadors.
-No és compartir en lloc de posseir.
-No dona llibertat de treballar o no.

El treball al capitalisme digital és:
-Més explotador a través de subcontractes i “les noves” formes de contractació.
-Més precari.
-És control extrem que fa empal·lidir encarregats, cronoanalistes i maquines de fitxar.
-És aïllat en mans dels algoritmes i del capital.
-Ens fa desaparèixer del mapa mitjançant el treball domiciliari i a través de APP’s.
-És més humiliant que d’altres formes d’explotació.

I molt més.

NO ÉS UN NOU MON? ÉS TREBALL VELL!!!

Ni volem ni podem tirar endarrere i no volem seguir endavant amb el capitalisme en el seu camí. Potser si que estem davant de la quarta revolució industrial… llavors igual que va passar a la primera revolució, igual que els treballadors de Barcelona van cremar el vapor Bonaplata, haurem de trencar les noves màquines de dominació. Al segle XIX va ser el treball a la fàbrica, al segle XXI pot ser el treball a la economia de la dominació

Per nosaltres la única solució és tirar pel dret, i acabar amb el mon industrial, el capitalisme, les corporacions i tots els estats.