L'edifici que avui coneixem com a Kasa de la Muntanya és part del patrimoni històric de Barcelona. Amb cent anys d'antiguitat, està construïda sobre una muntanya que limita amb els barris de Gràcia, el Carmel i Horta.

Es pot dir que la història d'aquesta casa comença a partir de la vaga general que és produeix al 1902. Durant aquesta, el barri de la Salut, habitat fonamentalment per l'alta burgesia barcelonina de l'època, va sofrir diversos altercats que van comportar la demanda per part dels seus habitants d'una major protecció i seguretat per al barri. Pel que sembla el govern en aquell moment mancava de fonts per a això i Don Eusebio Güell va decidir construïr ell mateix una caserna amb diners particulars per a cedir-la en ús al Ministeri de l'interior. Mitjançant una escriptura pública de donació, va cedir en ús aquest edifici l'any 1909 amb la condició de que la propietat tornés a la familia Güell un cop la Guàrdia Civil deixes d'utilitzar-la.

La guàrdia civil va abandonar la casa l'any 1982 deixant 2 agents que van marxar definitivament el 1983 després de l'últim atemptat de Terra Lliure. L'edifici va romandre abandonat fins l'any 1989, quant va ser okupat per un grup de joves. En aquells dies, seguia pertanyent al Ministeri de l'Interior, a pesar que ja feia uns 5 o 6 anys que no l'utilitzava. De fet, legalment la casa mai ha tornat a les mans de la família Güell encara que si que ho han reclamat per via legal i el procés segueix obert.

Al 1992, quan ja duia okupada 3 anys, va passar a les mans del Ministeri d'Hisenda mitjançant una acta de desafectació. L'any 1997 el Ministeri d'Hisenda va interposar la 1a denúncia contra els okupants i l'any 2000 es va signar la sentència de desallotjament. Davant d'aquesta sentència es va presentar un recuras d'apel·lació mitjançant el qual el procés va passar a l'Audiència provincial. Es al 2002 quan es ratifica la sentència en la secció 12ª de l'Audiència Provincial el ponent de la qual és Juan Manuel Jimenez de Parga, membre d'una saga familiar més que coneguda per la seva inclinació feixista.

Des de que va ser okupada, i, donat el seu estat d'abandó, s'han realitzat contínues obres de rehabilitació i millora de l'edifici. També des d'aquest moment es va començar a donar ús a la casa com a habitatge i com a lloc on s'ha donat vida a diferents i continus projectes de caràcter polític, autogestionari i anti-autoritari, tot això al marge i com a alternativa a les institucions. Per a nosaltres, és evident que està en qüestió la titularitat de l'edifici i que, a més, no existeix cap projecte d'actuació urbanística per a dit immoble. Mentrestant a Kasa de la Muntanya duem 18 anys de tasca social autogestionada. S'han promogut activitats culturals, realitzat tallers de formació, s'han organitzat juntament amb els veïns les festes del barri, s'han obert les portes de la Kasa a nombroses propostes i iniciatives de caire social i polític on es fomenta el debat i l'esperit crític en contra de la dinàmica impositiva del pensament únic. Tot això, sense oblidar que l'okupació és una forma de denúncia del greu problema de l'habitatge que patim a Barcelona com a conseqüència d'una salvatge política especulativa...