1 de desembre 2017, desallotjament de la REA.

La REA es troba en perill de desallotjament: La REA (Residencia d’Estudiants Autogestionada) és una residència d’estudiants i espai social okupat i autogestionat que neix el març del 2016.
El catorze de juny, després d’un any i tres mesos de vida, l’Ajuntament,  el propietari legal de l’edifici, ha decidit que hem de marxar. Per fer-ho ens ha donat un termini inferior a 15 dies per abondonar la casa i el centre social voluntàriament. Aquesta desició la recolza un informe tècnic de l’edifici que en cap cas inclou la necessitat del desallotjament i que per contra proposa alternatives i reformes realitzables. És per això que creiem que les raons tècniques els serveixen d’excusa, que les empren com a mesura disciplinària amb la finalitat d’aplacar la nostra tasca política. Tampoc han fet cap proposta de continuitat. El govern de Barcelona en Comú, PSC i Esquerra pretén deixar sense casa a quinze estudiants en plena època d’èxamens. Això ho fa precisament quan augmenta la nostra activitat reivindicativa en la lluita veïnal. A més, posant molts impediments per accedir a l’informe tècnic que justificava la seva decisió.

El projecte de la REA va sorgir des de l’Assemblea Llibertària UB-Raval amb la col·laboració d’alguns membres de l’Assemblea Llibertària de Diagonal (totes dues integrades dins la Federació d’Estudiants Anarquistes i de la Federació Anarquista de Catalunya) i altres companyes afins. En aquell moment, des de la FAC es va engegar una campanya titulada “Simulacres de democràcia directa” per demostrar que nosaltres mateixes podem organitzar les nostres vides. En aquest sentit, vam optar per okupar l’antiga escola d’adults Francesc Layret (Passatge de Sant Bernat, 9) per omplir-la de vida i transformar-la en una residència d’estudiants amb un centre social per al barri.

Vam decidir a través de l’acció directa obrir aquest espai per tal de respondre a la situació de precarietat en la que ens trobem sumides les estudiants al nostre territori. Els preus de les matrícules universitàries oscil·len entre 1.800 i 2.600 euros per curs ja que ens trobem a la segona regió d’Europa on els estudis universitaris són més cars, només ens supera Anglaterra. Alhora, els lloguers a Barcelona no paren de pujar, ens trobem en una nova bombolla de l’habitatge conseqüència de l’especulació immobiliària i el turisme. Al nostre barri, una habitació costa entre 300 i 400 euros. Les residències universitàries s’escapen de les nostres possibilitats demanant-nos fins a 900 euros al mes per una habitació individual.  El mercat laboral dóna el cop d’efecte a la situació amb una taxa d’atur juvenil del 40% i oferint només llocs de treball precaris i malpagats.
En aquest sentit, vam decidir centrar-nos en tres temàtiques que ens afecten molt properament:

En primer lloc, vam considerar que sería interessant obrir l’espai al barri. Per aquest motiu, vam decidir que 2 de les 5 plantes de l’edifici es dedicarien a iniciar un centre social autogestionat on s’han anat realitzant diverses activitats obertes. Aquest espai ha allotjat classes de català, castellà, anglès i francès, una sala d’estudis nocturna amb internet, activitats culturals com cinefòrums, xerrades, classes de ioga, tai chi, arts marcials, gimnàs, diferents tallers (fusteria, costura, restauració i pintura, etc.). També ha sigut un espai de reunió per diferents col·lectius com la Xarxa Universitaria Obrim Fronteres, l’assemblea de dones Guilles Lliures, l’assemblea antiespecista Abriendo Jaulas, la FEA, la FAC, la FEL, etc. A més, simultàniament a nosaltres va néixer el Servei d’Oficis del Raval el qual ha tingut un espai propi dins de l’edifici des del principi. Darrerament s’ha iniciat l’activitat del Grup d’Habitatge del Raval, un col·lectiu que treballa per garantir el dret a l’habitatge al barri impulsat per veïnes, on també hi participen residents de la REA.

En segon lloc, vam centrar la lluita en el moviment estudiantil. En relació a aquest, algunes de nosaltres sortíem de les experiències de Bolonya, dels anys de lluites en contra de la pujada de taxes del 66% i de la lluita en contra del 3+2. D’aquestes lluites va sorgir la FEA. És per això que considerem necessària la lluita des de la REA en el moviment estudiantil per la nostra condició d’estudiants i per a aconseguir una educació comunitària al servei de les classes oprimides.

Per últim, vam considerar que viure en comunitat ens faria créixer com a persones tot aplicant uns ideals basats en la cooperació, el suport mutu i l’autogestió. La majoria de nosaltres no ens coneixíem i per això, hem d’admetre, que no han sigut pocs els problemes que hem tingut. Viure en comunitat, quan hem estat acostumades a viure des de la individualitat (estructura familiar), significa un canvi dur i difícil, encara que positiu i desitjable. Podem estar contentes d’haver superat molts d’aquests problemes, d’haver crescut com a persones i de voler continuar amb noves companyes de cara al curs vinent.

Davant d’aquesta situació, considerem que el projecte continua tenint sentit. La lluita per l’habitatge i l’educació dignes, de qualitat, comuns i autogestionats és necessària. Considerem que els arguments de l’Ajuntament no són suficients per ordenar el desallotjament. Per tot això, us demanem el vostre suport a través de la firma d’aquest manifest i estan atentes a la difusió i a les properes convocatòries. La solidaritat és la nostra millor arma.
La REA no cau!